El Paral·lel 1894-1939 : Barcelona i l'espectacle de la modernitat / direcció: Xavier Albertí, Eduard Molner

Catàleg de l'exposició, organitzada pel CCCB, Barcelona, del 26/10/2012 a 24/02/2013

Aquesta mostra explica com i perquè sorgeix una nova àrea d'espectacles a la ciutat de Barcelona i tot allò que s'hi esdevé durant més de 40 anys. L'avinguda del Paral·lel va acollir una oferta cultural genuïna i única a Europa, per la seva magnitud i singularitat. Un conjunt de manifestacions de la cultura popular i de masses fruit d'unes circumstàncies històriques que transformen el paisatge social, econòmic i polític i instal·len la ciutat de Barcelona en la modernitat amb totes les seves contradiccions. de 1939 –data en què tanquen tots els teatres de Barcelona, acabada la guerra- és similar al Montmartre de París o al Broadway de Nova York, però cal remarcar que és un cas únic al món. A diferència d'aquests i altres exemples internacionals, el Paral·lel és un àmbit d'hegemonia popular que des del seu naixement va esdevenir una expressió cultural genuïna del conflicte social i polític que caracteritzava la Barcelona de la primera meitat del segle XX i va generar uns espectacles de continguts i formats perfectament diferenciats, confegits pel públic i pels artistes. escènic Xavier Albertí i pel periodista Eduard Molner. Gran Via, sorgeix del projecte d'eixamplament de la ciutat de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà. Des del seu naixement, un seguit de disposicions urbanístiques contradictòries van facilitar l'aparició d'edificacions efímeres i la conversió d'aquest carrer en una densa àrea d'oci i espectacles. d'aleshores al voltant de l'avinguda hi creix un barri d'oci per a les masses, perfectament equiparable als existents en altres grans aglomeracions urbanes europees d'aquell moment. ciutat, que fa que el pes de l'eix teatral es traslladi des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l'eix Nou de la Rambla - Paral·lel. partir de dos elements fonamentals: la representació de les formes de vida del Districte V i de les transformacions socials i els seus nous codis de valors; i la penetració de gèneres escènics populars forans i la seva nacionalització a partir de la demanda del nou públic. percepció social del sexe. Un canvi que afecta la societat catalana d'una manera molt transversal i que té a veure amb els estàndards de tolerància envers la ruptura de la moral tradicional. organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republicanisme, socialisme i anarquisme s'escampen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada en els teatres on de vegades es fan mítings al matí i espectacles al vespre i a la nit.

Donatiu Arxiu Fotogràfic (préstec d'obres)

R. 2012/252