Apel·les Fenosa : l'espiritualitat de la matèria / [text d'introducció: Josep Miquel García]

Catàleg de l'exposició organitzada per la Fundació Apel·les Fenosa, El Vendrell, i la Fundació Palau, Caldes d'Estrac; presentada al Museu d'art de Cerdanyola, Can Domènech, Cerdanyola del Vallès, del 19/05/2010 al 18/07/2010

La mostra, formada per una cinquantena d'’escultures, la majoria en bronze, i de 73 dibuixos realitzats per il·lustrar el Llibre d’'Amic e Amat de Ramon Llull, és un recorregut per la trajectòria de l’'artista afincat a París. Les seves peces ens remeten a l’a temporalitat de l'’arcaïsme mediterrani allunyat, però, de l’'esperit noucentista. Fenosa considerava els noucentistes com a decoratius ja que als seus ulls l'’escultura havia d'’esdevenir més poètica i essencialista, plasmació de motius vinculats a temes clàssics, trobant en la mitologia al·legories per explicar situacions humanes que perviuen en el temps o narracions que connecten amb la realitat del moment, fins i tot arribant a identificar-se ell mateix amb algunes figures mitològiques, com seria el cas d'’Ulisses. Fenosa era un gran lector dels textos clàssics; a través d’Ovidi i les metamorfosis inicia tot un cicle de figures metamòrfiques que caracteritzaran la seva producció.
El 1947, un Fenosa exiliat i instal·lat a París, retroba en aquest llibre (Llull) un cant a la pau, a la fraternitat i a la solidaritat entre els homes, una lloança a la llibertat trasbalsada per les guerres. La memòria del poeta Max Jacob, qui n’'havia fet una versió al francès, l’'anima a projectar un llibre on la traducció del poeta manifestés la vigència d'’aquests versos atemporals, i cada dibuix de Fenosa és un desig d’'aproximació al text de Llull. Entre Palau i Fenosa: Fenosa dóna un dibuix de la sèrie del Llibre d’Amic i Amat a Josep Palau i Fabre (un text que és d’una importància cabdal també per a Palau i Fabre), probablement en una visita d’'aquest a l’'estudi de l’'escultor; Josep Palau i Fabre redacta un breu però interessant article a la revista Ariel sobre el dibuix i tot el conjunt d’'elements que capta a l’'estudi de Fenosa. D'’aquest text, se n’'han resseguit els temes i motius: “petites figures que sempre caben dins la mà, il·lustracions al llibre d'Amic e Amat per a la traducció de Max Jacob, el retrat, electritzat, de Cocteau, com un altre petit dimoni, sobre uns llibres, el d'Éluard, intangible ; una dedicatòria d'’Henri Michaux.…” La mostra apunta a la relació existent entre Picasso i Fenosa amb alguns documents fotogràfics i amb un bust de guix de Dora Maar fet a dues mans entre Fenosa i Picasso: Picasso, al veure que el bust havia quedat inacabat en la primera sessió de treball de l’'escultor, no va poder estar-se de finalitzar-lo. Tant és d'’estreta aquesta relació entre els dos artistes, que Picasso deia de Fenosa “és el meu fill de mare desconeguda”.