Picasso, paisaje interior y exterior María Teresa Ocaña (dir.)

Catálogo de la exposición organizada y presentada en el Museu Picasso, Barcelona, del 26 de octubre de 1999 al 30 de enero de 2000, coincidiendo con la inauguración de la ampliación del museo.

Sumario: La ventana que cierra y abre la pintura Maria Teresa Ocaña, p. 3; Hacer del cuerpo un paisaje Valeriano Bozal, p. 7; El "salón vacío" de Picasso Brigitte Léal, p. 13; Interior y exterior del estudio de Velázquez: variaciones de Picasso sobre Las Meninas Susan Grace Galassi, p. 19; Paisajes en blanco y negro Rosa Vives, p. 27; catálogo de las obras expuestas, p. 41; fotografías de David Douglas Duncan, p. 229; fichas y comentarios de las obras catalogadas, p. 245

El paisatge és un motiu recurrent en la formació de Picasso, però a mesura que s'intensifiquen els seus contactes amb les avantguardes, retrocedeix a favor de la descripció d'uns espais interiors que desplacen els exteriors. El "paisatge interior" es converteix en un alter ego dels paratges exteriors i l'artista fa dels seus tallers el seu propi paisatge. La seva obra esdevé en nombroses ocasions l'ocupant d'aquests espais, amb qui l'artista manté un diàleg fluid que, iconogràficament, evidencia el moment en què es troba la seva creació estilística. La confrontació entre paisatge exterior i paisatge interior-atélier és el discurs en què es basa aquesta exposició i el fil conductor que guia des de l'inici la trama que mou aquest diàleg que Picasso estableix entre la descripció de l'exterior i el seu cosmos personal. David Douglas Duncan, que palesa l'amistat Duncan-Picasso i la fructífera relació que hi ha entre el periodisme fotogràfic i l'art. S'hi pot admirar de manera especial Picasso al taller i altres estances de La Californie i Vauvenargues i el seu treball com a ceramista. Així, les fotografies de Duncan poden ser considerades com un "certificat" de l'activitat de l'artista.

Publicació pròpia

R. 2007/70