Picasso, indoor and outdoor landscapes Maria Teresa Ocaña (dir.)

Catàleg de l'exposició, Museu Picasso, Barcelona, 26 d'octubre de 1999 al 30 de gener de 2000

Sumari: Maria Teresa Ocaña, La finestra que tanca i obre la pintura, p. 3; Valeriano Bozal, Fer del cos un paisatge, p. 7; Brigitte Léal, El "saló buit" de Picasso, p. 13; Susan Grace Galassi, Interior i exterior de l'estudi de Velázquez: variacions de Picasso sobre Las Meninas, p. 19; catàleg d'obres exposades, p. 41; fotografies de David Douglas Duncan, p. 229; fitxes i comentaris de les obres catalogades, p. 245

El paisatge és un motiu recurrent en la formació de Picasso, però a mesura que s'intensifiquen els seus contactes amb les avantguardes, retrocedeix a favor de la descripció d'uns espais interiors que desplacen els exteriors. El "paisatge interior" es converteix en un alter ego dels paratges exteriors i l'artista fa dels seus tallers el seu propi paisatge. La seva obra esdevé en nombroses ocasions l'ocupant d'aquests espais, amb qui l'artista manté un diàleg fluid que, iconogràficament, evidencia el moment en què es troba la seva creació estilística. La confrontació entre paisatge exterior i paisatge interior-atélier és el discurs en què es basa aquesta exposició i el fil conductor que guia des de l'inici la trama que mou aquest diàleg que Picasso estableix entre la descripció de l'exterior i el seu cosmos personal. David Douglas Duncan, que palesa l'amistat Duncan-Picasso i la fructífera relació que hi ha entre el periodisme fotogràfic i l'art. S'hi pot admirar de manera especial Picasso al taller i altres estances de La Californie i Vauvenargues i el seu treball com a ceramista. Així, les fotografies de Duncan poden ser considerades com un "certificat" de l'activitat de l'artista.

R. 2004/141