Picasso, de la caricatura a les metamorfosis d'estil Brigitte Léal (com.)

Catàleg de l'exposició celebrada al Museu Picasso de Barcelona, del 18 de febrer al 18 de maig de 2003

Sumari: Brigitte Léal, Maria Teresa Ocaña i Laurent Gervereau, De la caricatura a les metamorfosis d’estil, p. 15; Valeriano Bozal, Picasso i la tradició del grotesc en l’art espanyol, p.19; M. Teresa Ocaña, De la ironia d’Azul y blanco al sarcasme d’Arte joven, p. 33; Werner Hofmann, La llibertat de la mà de Picasso i la caricatura, p. 39; Michel Melot, La desfiguració, p. 47; Laurent Gervereau, El dibuix com a escriptura automàtica, p. 57; Laurent Gervereau, Explorar els límits de la llegibilitat, p. 65; Brigitte Léal, L’artista, pallasso i demiürg, p. 73; Dominique Dupuis-Labbé, Parodiar l’art, p. 79; catàleg d’obres, p. 85-323; Marie-Noëlle Delorme, El caricaturista caricaturitzat, p. 324-345; bibliografia, p.347-348

L’objectiu d’aquesta exposició és delimitar el paper que va jugar la deformació de la figura en l’art de Picasso. irreals... En l’obra de Picasso sempre han tingut cabuda manifestacions festives i iròniques del seu entorn més proper, no solament personal sinó també artístic. La mostra ens proposa un recorregut per la seva obra des dels inicis de la seva formació artística, on la caricatura té una presència molt important, passant per la utilització de les metamorfosis estilístiques que comportaran el naixement d’un cosmos on el retrat expressionista donarà origen a una seqüència de distorsions monstruoses que convulsarà els cànons estètics del segle XX. la caricatura en l’art de Picasso (des dels dibuixos de joventut fins a les darreres obres): també es vol mostrar el veritable trampolí que va representar la desfiguració de la figura per a totes les seves experimentacions formals, a traves d’un encreuament, sense precedents en la història de l’art, entre caricatura, dibuix infantil, primitivisme i fragmentació de les formes clàssiques, que desembocarà en el famós “estil Picasso”.

R. 2006/460